Biografia

Maria Niubó i Prats va néixer a Badalona el novembre de 1931. Fou la primera filla d'una família amb forts sentiments republicans i liberals que aquell mateix any havia celebrat la proclamació de la Segona República Espanyola.

En els seus generosos escrits autobiogràfics, la Maria hi relata una infantesa feliç. Quan el 1936 esclatà la guerra incivil i la zona industrial de Badalona, on vivia la família, esdevingué el blanc de nombrosos bombardejos, els seus pares van decidir portar-la fora la ciutat en cases de familiars i/o amics. Els dies de guerra van ser diferents per ella i els recorda com un període en què es feia tips de jugar amb cosins i veïns al carrer.

El 1945, a l'edat de tretze anys, es produí una cadena d'esdeveniments que marcarien fortament la seva personalitat i modelarien el seu caràcter. Aquell any van néixer dues germanes petites bessones, va emmalaltir greument d'una afecció pulmonar que obligà a un internament de dos anys al preventori de Puig d'Olena, i en finalitzar la llarga convalescència va perdre l'admirat i estimat pare, que morí prematurament als 45 anys.

La Maria visualitza uns pares avançats per l'època, amb una mare que desitjava que les seves filles estudiessin, un fet estrany en aquells anys. També situa la mort del seu pare com un punt d'inflexió i un trencament amb una etapa feliç i més lluminosa de la seva vida.

Així va ser com, després d'un gran esforç i havent-se recuperat de la malaltia, la Maria va ingressar a l'Institut Albèniz de Badalona a cursar el batxillerat elemental i superior.

Sempre de manera brillant, després d'haver superat el batxillerat superior i els exàmens corresponents a l'accés a la Universitat, començà a estudiar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Tot i el seu tarannà liberal i modern, aquest canvi no va satisfer gaire els seus pares i va ser llavors que es va posar a treballar i a preparar els exàmens per accedir a l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona.

Aquell va ser un període d'estudiar i treballar que culminava el 1956 amb el títol superior de Belles Arts (secció pintura).

Conreant una personalitat curiosa per definició, començà a llegir sobre el fet educatiu, la llibertat i la institució escolar.

L'any 1957, un cop finalitzats els estudis de Belles Arts, se li presentà l'oportunitat de pintar el presbiteri de l'església del Carme de Badalona. Aquest encàrrec marcaria profundament la seva trajectòria artística i vital. Va concebre i executar uns murals d'una gran força simbòlica i expressiva, fortament influïts per l'art modern i per la seva pròpia recerca pictòrica.

L'any 1958 la seva mateixa inquietud sobre l'art i el seu significat la va portar a aplegar un grup d'artistes locals que aviat prendria el nom de Grup REM.

“Amb la intenció de superar el bloqueig estètic que impregnava aquella època, abraçant l'avantguarda de l'art i la literatura, el GRUP REM va ser una fita cultural, artística i ideològica de primer ordre en una Espanya franquista on qualsevol moviment cultural com aquell estava proscrit.”

Més endavant, a través de la seva experiència com a mestra, per una banda, i d'artista per l'altra, veié la necessitat de crear un espai on els infants poguessin expressar-se lliurement a través de l'art. D'aquesta intuïció en sorgí L'Obrador, un projecte pedagògic profundament innovador.

L’any 1978 es trasllada a Arenys per impartir classes de dibuix a l’Escola de la Presentació. El 1980 proposa a l’Ajuntament d’Arenys la creació d’una escola d’arts i oficis.

Un parell de dibuixos dels alumnes de l'Obrador es troben al Museu d'Art Infantil de l'Escola de Mestres de Minnesota (Illinois).

Sempre amb el desig de millorar i implementar el que es coïa pel món de la pedagogia de l'art, tots aquests anys va tenir contacte amb corrents internacionals que posaven l'accent en la llibertat expressiva, el desenvolupament integral de la persona i la importància del llenguatge visual.

Entre 1970 i 1977 participà en diferents concursos de pintura i grafisme nacionals i internacionals on va obtenir alguns reconeixements.

Durant els anys 1976-1979 va ser secretària de l'organització INSEA (International Society Education through Art) i els seus contactes amb artistes i educadors d'arreu del món van reforçar encara més la seva convicció sobre el valor de l'art en l'educació.

L'any 1975 fou nomenada secretària del I Congrés Internacional sobre Didàctica de les Arts Plàstiques, Barcelona.

Malgrat això, tenim alguna informació de les exposicions on va participar: 1947-1955 a l'exposició col·lectiva del Grup de Belles Arts de Badalona; els anys 1958, 1960 i 1977, exposicions col·lectives del grup REM; el 1972 participació en l'exposició col·lectiva itinerant del CIEMEN Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions. Participació a l'exposició del Fons d'Art de l'Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona (1974).

L'any 1980 es traslladà de Badalona a Arenys de Mar per tal d'exercir com a professora de dibuix a l'Escola de la Presentació. És aleshores quan s'adona del potencial i l'especial sensibilitat artística de moltes de les seves alumnes –que acudien a l'Escola des de tot el Maresme– quan creu en la possibilitat de crear una Escola d'Arts i Oficis a Arenys de Mar. Va lluitar per aquesta idea i amb el suport de l'Ajuntament aconseguí consolidar-la entre els anys 1983 i 1988, data en què es veié obligada a renunciar al càrrec per motius de salut. Aleshores l'Escola va deixar de funcionar.

La seva darrera exposició fou: “Espais infinitesimals” Museu de Badalona 1996.

L'any 2000 decideix autopublicar el seu llibre “Art i Educació” destinat a mestres on exposa les seves teories i metodologies pedagògiques.

Maria Niubó escrigué entre els anys 1964 i 2010 un dietari on hom pot endinsar-se en el seu pensament tant pel que fa a l'art, la pedagogia, la llengua, la política o l'espiritualitat.

També hi podem trobar altres reflexions i pensaments on es pot entreveure el context històric que li va tocar viure.

“Considerava que l'art i la pintura en particular no havien de ser objecte de mercadeig, que no havien de ser bescanviats per diners. Causa per la qual fa que la seva obra sigui poc reconeguda.” Dels escrits autobiogràfics de Maria Niubó

El llegat de Maria Niubó es troba a la Biblioteca Nacional de Catalunya i al Museu de Badalona.